Daniel Delevin on Facebook

jueves, 15 de enero de 2009

SI, PUC. Primera part, Els nens del Soco


Estimat Blog,

Fa uns dies vaig tenir la SORT de poder compartir una jornada amb GENT meravellosa. Ells són els nens i dones d'una de les zones més pobres d'Amèrica Llatina (parlant en termes de mitjans no en IL•LUSIÓ, ALEGRIA, LLUITA i GANES) es tracta del Batea del Soco, molt a prop de St. Francisco de Macoris a la República Dominicana.

Convidat per un altre espanyol, Ferran, vaig anar a donar una de les xerrades de motivació que solia donar als alumnes d'interpretació i a empresaris a Espanya. Però ara el repte era diferent: m'enfrontava a gent amb necessitats molt profundes i totalment abandonats per una societat tremendament injusta.

Però el repte no acabava allà, Ferran va fer dos grups: els nens i les dones. Primer els menuts. DÉUUUUUU! més de 20 nens i nenes! Jo realment em vaig quedar petrificat durant els primers minuts. Tanta energia, tantes ganes, tanta il•lusió als seus ulls van fer que agafés el "toro per les banyes" i realment em disposés a donar el millor de mi. I el millor que vaig poder transmetre’ls és la meva teoria del SI, PUC.

Reconec que allò va ser una bogeria, la meva realitat i la d'ells són totalment oposades però de seguida vaig buscar i vaig trobar tot que SI teníem en comú: LA IL•LUSIÓ. Ells segur que tindran una vida difícil, segurament molt més difícil que els nostres problemes del primer món. ells tenen que superar, no només a ells mateixos, sinó a una societat que els hi dona l'esquena i els obliga a creure que és just que ells segueixin així per generacions, perquè és el que està establert. Que somiar només els hi està permès als rics de la capital i que ells no poden optar a més.

Doncs això és MENTIDA. Somiar, desitjar i aconseguir els somnis no és un patrimoni d'una part del món, ni tan sols d'una part de la societat. Grans fortunes també vénen de gent que no te res i que van somiar un dia a ser grans i senzillament HO VAN SER. Futbolistes, grans empresaris, premis Nobel, estrelles de Hollywood, de rock...etc, molts d'ells van sortir de llocs com el Soco.

El meu objectiu amb els més petits va ser que descobrissin el valor de dues paraules, que unides i separades per una coma, poden fer que la vida et canvií PER SEMPRE, poden marcar la diferència entre una vida conformista i l'èxit. Entre lluitar i perdre, entre somiar i aconseguir els somnis, entre sobreviure i VIURE. Aquestes simples paraules són les que ells mateixos van poder treure en conclusió de la xerrada: SI, PUC.

Va ser realment una experiència AL•LUCINANT, esgotadora però GENIAL. No tinc paraules per definir com em van acollir, fins i tot molts d'ells es van posar la seva millor roba per rebrem, quaaaaaaaaaaaannnnnnta estimació em van donar, quanta confiança, com se'ls il•luminaven els ullets escoltant que realment SI poden ser com ells somien. Ells van aprendre que quan algú els hi digui (que segur que es trobaran a la vida amb "persones" que els hi dirà) que no poden això o allò, que mai seran res a la vida, que els somnis són per als demés, ells poden respondre, SI, PUC. El poder d'aquestes paraules és il•limitat, et dona ales, et dona poder, confiança, seguretat i sobre tot i abans de tot POSSIBILITATS.

Clar que sé que el primer que necessiten ells és assegurar-se el poder menjar al dia d’avui, clar que sí. Però per això també hi ha que tenir confiança en un mateix. Confiança en voler superar-se, en trobar aquella il•lusió dins d'ells per començar a aprendre a llegir i així començar a construir un matí ple de colors, ple d'il•lusions REALS.
Aquest dia, i espero que li segueixin molts després, va ser un dia de DONAR.

Vaig ser molt conscient que per a ells no seria un dia més. Per amí tampoc ho va ser.

I per la tarda va tocar el torn de les mares.

No hay comentarios:

Publicar un comentario