QUAN ESTAS TRIST I NO HO SAPS

Estimat Blog,

A tu no et passa que un día t'aixeques amb una mala noticia o t'asabentas d'alguna cosa que creus injusta o que hauries de saber i deseguida tractes de reposar-te, t'arregles més del comte, surts, i fas milers de coses, pasejes, vas al gimnàs, de compres i sembla que tot ho portis super bé fins que tornes a casa i en un moment t'adones compte que només has fugit d'alguna cosa encara que no vulguis o et creguis fort si que t'afecta i plores com un nen petit?

Dons la veritat és que a mi no m'ha passat mai ;-)

LA TEORIA DEL MIRALL

Estima Blog,

Tinc la necessitat i les ganes de compartir de nou una idea que em ronda pel cap des de fa uns dies sobre quan comença dins d'un mateix sentiments que podren arribar a enamorar-nos. És la teoria del mirall.

Obviament no crec que hagi desvelat cap secret ocult de la humanitat, però si que crec que aqeusta teoria CALMA moltes vegades i nivella certs sentiments quan estan començant a bullir dins nostre.

Puc resumir LA TEORIA DEL MIRALL amb el següent:

"Sóc un miral, si parles de sentiments, parlo, i dones amor, dono, si
avançes, avanço,... però si et pares TORNO".

La idea és la següent: prtim de la ase de que quan coneixem a algú i tant conscient com inconscientment notem una afinitat, el nostre cervell comença a segregar unes substàncies que proporcionen canvis en nosaltres que arriben a ser físics (aquella presió al pit, aquella engoixa per sabersi l'altre persona...) tan com els psicòlegs (m'agrada... li agrado...Li agradaré?, inseguretats), aixó és una cosa natural quan començem a empatitzar amb algú, és un procés químic al que se li diu: ENAMORAMENT.

La teoria del mirall es basa en ajudar-nos a RAONAR dins d'aquell caos per valorar si hauriem de parar, continuar o pausar aquell procés. i ara et preguntaras Per què racionalitzar una cosa tan maca com l'atracció? Doncs és molt senzill, er evitar patir i fer patir.

La gent som molt complicats, tu pots trobar a una persona que sembla meravellosa i després estas patint constantment, per estar donant més amor o atenció de la que rebs o estar manant missatges i rebent silencis, i estar sentint que estas fent tonteres, i per... milers i milers de detalls com aquells. O TOT EL CONTRARI, potser tu no estas respectant l'espai de l'altre persona, realment no sabem si l'altre persona te més "altres persones", i hi ha que donar-li més temps per que ho posi tot al seu lloc, o te dubtes o ferides obertes del passat que han de cicatritzar... En resum... el que proposa la meva teoria és la CLARETAT.

El resum pràctaic seria el següent: Ser clar/a amb la persona, fes-li saber que t'agrada. A partir d'aquí dedicar-te a observar i només actú quan vegis una reacció. Per exemple: després d'una nit de passió on tot ha anat perfecte o més que pefecte i sembla que comenci alguna cosa. Al dia següent envia-li un missatge a veure com està, si et respon, tu li respons. Si et deixa clar que et vol veure, fes el mateix. Si no t'ho deixa clar o veus que no ho fa, NO HO FACI. Si s'obre, obret, si et dona un signe d'estima, dóna-li dos, si diu que pensa en tú, dona-li una mica de peixet. Però I AIXÓ ÉS EL MÉS IMPORTANT si veus que va perdent interès, que s'ho treballi una mica, que ets una dada més a la seva agenda de la setmana: VOLA AMIG@ VOLA.

Per que si dones amor, has de rebre amor, si dones atenció has de rebre el mateix. N donis sentiments purs a canvi de pors, indiferència o mitjes tintes. No. Respectat. Tampoc d'acceleris però sobre tot no donis pasos enrere. Valorat o mai h faran. Si no són capaços de veure tot lo bó que hi ha n tú i cuidar aixó que esta naixent: VOLA, VOLA ALT. NO DONIS PASOS ENRERE A LA TEVA VIDA. LA VIDA AVANÇA. TENIR UNA NOVA PARELLA ÉS UNA NOVA OPORTUNTAT PER NO COMETRE ANTICS ERRORS.

Recorda que un mirall no és injust, ets el reflexe del que veus, del que et donen, del que rebs. Parlant de sentiments si dones més del que rebs el resultat sempre serà dolorós per tú.

AIXÓ SI, SI ET DONEN MÉS DEL QUE ESTAS DONANT, ESFORÇAT. SI T'OBREN LES PORTES DEL CEL I ET CONVIDEN A CAMINAR DE LA MÀ PER ELL, NO LA DEIXIS ANAR MAI. SI T'ESTIMEN, ESTIMA, SENSE LÍMITS, SENSE BARRERES, PER QUE NO HI HA RES MÉS ANHEL·LAT PER L'HOME DES DE QUE EL MÓN ÉS MÓN (incloent el periode Bush) QUE EL FET D'AMAR I SER AMAT.

SI, PUC. Primera part, Els nens del Soco

Estimat Blog,

Fa uns dies vaig tenir la SORT de poder compartir una jornada amb GENT meravellosa. Ells són els nens i dones d'una de les zones més pobres d'Amèrica Llatina (parlant en termes de mitjans no en IL•LUSIÓ, ALEGRIA, LLUITA i GANES) es tracta del Batea del Soco, molt a prop de St. Francisco de Macoris a la República Dominicana.

Convidat per un altre espanyol, Ferran, vaig anar a donar una de les xerrades de motivació que solia donar als alumnes d'interpretació i a empresaris a Espanya. Però ara el repte era diferent: m'enfrontava a gent amb necessitats molt profundes i totalment abandonats per una societat tremendament injusta.

Però el repte no acabava allà, Ferran va fer dos grups: els nens i les dones. Primer els menuts. DÉUUUUUU! més de 20 nens i nenes! Jo realment em vaig quedar petrificat durant els primers minuts. Tanta energia, tantes ganes, tanta il•lusió als seus ulls van fer que agafés el "toro per les banyes" i realment em disposés a donar el millor de mi. I el millor que vaig poder transmetre’ls és la meva teoria del SI, PUC.

Reconec que allò va ser una bogeria, la meva realitat i la d'ells són totalment oposades però de seguida vaig buscar i vaig trobar tot que SI teníem en comú: LA IL•LUSIÓ. Ells segur que tindran una vida difícil, segurament molt més difícil que els nostres problemes del primer món. ells tenen que superar, no només a ells mateixos, sinó a una societat que els hi dona l'esquena i els obliga a creure que és just que ells segueixin així per generacions, perquè és el que està establert. Que somiar només els hi està permès als rics de la capital i que ells no poden optar a més.

Doncs això és MENTIDA. Somiar, desitjar i aconseguir els somnis no és un patrimoni d'una part del món, ni tan sols d'una part de la societat. Grans fortunes també vénen de gent que no te res i que van somiar un dia a ser grans i senzillament HO VAN SER. Futbolistes, grans empresaris, premis Nobel, estrelles de Hollywood, de rock...etc, molts d'ells van sortir de llocs com el Soco.

El meu objectiu amb els més petits va ser que descobrissin el valor de dues paraules, que unides i separades per una coma, poden fer que la vida et canvií PER SEMPRE, poden marcar la diferència entre una vida conformista i l'èxit. Entre lluitar i perdre, entre somiar i aconseguir els somnis, entre sobreviure i VIURE. Aquestes simples paraules són les que ells mateixos van poder treure en conclusió de la xerrada: SI, PUC.

Va ser realment una experiència AL•LUCINANT, esgotadora però GENIAL. No tinc paraules per definir com em van acollir, fins i tot molts d'ells es van posar la seva millor roba per rebrem, quaaaaaaaaaaaannnnnnta estimació em van donar, quanta confiança, com se'ls il•luminaven els ullets escoltant que realment SI poden ser com ells somien. Ells van aprendre que quan algú els hi digui (que segur que es trobaran a la vida amb "persones" que els hi dirà) que no poden això o allò, que mai seran res a la vida, que els somnis són per als demés, ells poden respondre, SI, PUC. El poder d'aquestes paraules és il•limitat, et dona ales, et dona poder, confiança, seguretat i sobre tot i abans de tot POSSIBILITATS.

Clar que sé que el primer que necessiten ells és assegurar-se el poder menjar al dia d’avui, clar que sí. Però per això també hi ha que tenir confiança en un mateix. Confiança en voler superar-se, en trobar aquella il•lusió dins d'ells per començar a aprendre a llegir i així començar a construir un matí ple de colors, ple d'il•lusions REALS.
Aquest dia, i espero que li segueixin molts després, va ser un dia de DONAR.

Vaig ser molt conscient que per a ells no seria un dia més. Per amí tampoc ho va ser.

I per la tarda va tocar el torn de les mares.